COM ANALITZAR I INTERPRETAR UNA OBRA ARQUITECTÒNICA?

A l'hora d'analitzar i interpretar una obra arquitectònica, hem de tenir en compte diferents aspectes, com la representació de les formes arquitectòniques, els elements tècnics i els elements no tècnics. Dins de cada un d'aquests aspectes, hi trobem diferents apartats a tenir en compte; dins la representació de les formes arquitectòniques ens hem de fixar en les plantes (mirar els detalls dels edificis en un pla horitzontal, el tipus de planta, si té l'eix longitudinal o centralitzat...), en les seccions (si son longitudinals o transversals), en les façanes (els cossos, els carrers, les obertures, les portades, les decoracións...), en les projeccions (de tots els aspectes anomenats anteriorment) i amb les fotografies (tant les exteriors com les interiors). Seguim pels elements tècnics, on hem de mirar els materials (els materials constructius tradicionals, els dels elements decoratius i els materials constructius contemporànis), els elements de suport (murs, si son d'aparell irregular o regular, obertures, si son elements principals o altres, columnes, que es poden classificar segons el tipus, l'element i l'ordre clàssic, i per finalitzar els pilars, que es classifiquen segons el tipus) i els elements sustentats (coberta adovellada, on ens fixem en l'entaulament i els ordres clàssics, i la coberta voltada, on ens fixem en els arcs, les voltes i les cúpules). Finalment arribem als elements no tècnics, on ens hem de fixar en la decoració (senyalar que domina mes, si l'arquitectònic o el decoratiu i descriure-la), en l'espai i la proporció (comentar si son equilibrades o colossals), la llum (el tipus d'il·luminació i les característiques, si es abundant, la distribució i la mida), la seva finalitat (si es funerària, religiosa, civil, commemorativa, militar, lúdica o una obra pública) i l'entorn (si esta en un entorn natural o urbà).

QUÈ ÉS UN ARTISTA?

Un artista es una persona que fa art. El que no esta gaire clar es el que es art, ja que es molt relatiu. Una persona pot considerar art el que una altra no ho consideraria mai. Llavors es podria dir que un artista es el que, des del seu punt de vista, considera allò que fa, art.

QUE ES L'ART?

L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la als sentits i a les emocions. Abasta una àmplia gamma d'activitats humanes, de creacions i de maneres d'expressar-se; de camps com la música, la literatura, el cinema, l'escultura i la pintura. El significat de l'art és explorat dins l'estètica, una branca de la filosofia. Es creu que per als primers Homo sapiens l'art va tenir una funció ritual, màgica, religiosa; aquesta funció, però, va evolucionar adquirint un component estètic i una funció social, pedagògica, mercantil o simplement ornamental.

Tradicionalment, el concepte d'art va ser utilitzat per referir-se a qualsevol habilitat o mestratge. Aquesta concepció va canviar durant el període romàntic, quan l'art va arribar a ser vist com "una facultat especial de la ment humana per a ser classificat al costat de la religió i la ciència.

L'art s'estudia des de diverses disciplines. L'art és, com a manifestació de l'activitat humana, és susceptible de ser estudiat i analitzat, entre d'altres, des de la perspectiva filosòfica –per exemple, com el raonament de l'ésser humà interpreta els estímuls sensorials que rep–, psicològica –els diversos processos mentals i culturals que es troben en la seva gènesi–, o sociològica –l'art com a producte de la societat humana i analitzant els diversos components socials–. Però la més difosa és la perspectiva històrica que s'estudia des de la història de l'art.

La naturalesa de l'art ha estat descrita per Richard Wollheim com «un dels més difícils dels problemes tradicionals de la cultura humana»". S'ha definit com un vehicle per a l'expressió o la comunicació d'emocions i idees, un mitjà per explorar elements formals i com a mimesi o representació. Lleó Tolstoi identificava l'art com un ús de mitjans indirectes perquè una persona es comuniqués amb una altra. Benedetto Croce i Robin George Collingwood defensen la visió idealista que l'art expressa emocions i que l'obra d'art, essencialment, existeix en la ment del creador. La teoria de l'art com a forma té les seves arrels en la filosofia d'Immanuel Kant i va ser desenvolupada durant el segle XX per Roger Eliot Fry i Clive Bell. L'art com a mimesi o representació té profundes arrels en la filosofia d'Aristòtil. Més recentment, els pensadors influïts per Martin Heidegger han interpretat l'art com el mitjà pel qual una comunitat desenvolupa per si mateixa un mitjà per a l'expressió i la interpretació.