Per contra, el concepte de Romanticisme no es pot entendre sinó és en connexió amb l'etapa precedent en què es van anar fragmentant elements que continuarien els fonaments del Romanticisme. L'evolució i desenvolupament dels fenòmens racionalistes i il · lustrats del XVIII conduirien a crear les condicions adequades per a l'eclosió romàntica. El pas previ era el de les formes d'emancipació de la consciència. El problema del romanticisme és la seva complexitat, són múltiples les formes romàntiques, de vegades contradictòries. El romanticisme és un producte original i coherent, d'una època històrica precisa, que té les seves arrels immediates en el segle SVIII, sobretot en el seu últim terç i desenvolupa els seus fruits ramificant en el primer terç del XIX. Els factors que van determinar el moviment romàntic excedeixen el caràcter psicològic i ho compliquen amb massa elements ideològics, teòrics, socials i culturals, no procedeixen de les individualitats sinó de la constitució de l'home com a ésser històric i social.
dimarts, 27 de març del 2012
DIFERÈNCIES REALISME I ROMANTICISME.
El Realisme en literatura, suposa l'intent per descriure el comportament humà i el seu entorn, o per donar a conèixer figures i objectes tal i com actuen o apareixen en la vida quotidiana. Aquesta tendència ha existit periòdicament a través de la història en totes les arts, però, el terme es restringeix habitualment al moviment que va començar a mitjans del segle XIX com a reacció enfront del romanticisme. La diferència entre el realisme i el naturalisme és més difícil de definir, tot i que els dos termes són sovint usats indistintament. La diferència rau en el fet que el realisme s'ocupa directament d'aquelles coses que són confiscades pels sentits mentre que el naturalisme un terme més aviat aplicat a la literatura, intenta aplicar teories científiques a l'art.
Per contra, el concepte de Romanticisme no es pot entendre sinó és en connexió amb l'etapa precedent en què es van anar fragmentant elements que continuarien els fonaments del Romanticisme. L'evolució i desenvolupament dels fenòmens racionalistes i il · lustrats del XVIII conduirien a crear les condicions adequades per a l'eclosió romàntica. El pas previ era el de les formes d'emancipació de la consciència. El problema del romanticisme és la seva complexitat, són múltiples les formes romàntiques, de vegades contradictòries. El romanticisme és un producte original i coherent, d'una època històrica precisa, que té les seves arrels immediates en el segle SVIII, sobretot en el seu últim terç i desenvolupa els seus fruits ramificant en el primer terç del XIX. Els factors que van determinar el moviment romàntic excedeixen el caràcter psicològic i ho compliquen amb massa elements ideològics, teòrics, socials i culturals, no procedeixen de les individualitats sinó de la constitució de l'home com a ésser històric i social.
Per contra, el concepte de Romanticisme no es pot entendre sinó és en connexió amb l'etapa precedent en què es van anar fragmentant elements que continuarien els fonaments del Romanticisme. L'evolució i desenvolupament dels fenòmens racionalistes i il · lustrats del XVIII conduirien a crear les condicions adequades per a l'eclosió romàntica. El pas previ era el de les formes d'emancipació de la consciència. El problema del romanticisme és la seva complexitat, són múltiples les formes romàntiques, de vegades contradictòries. El romanticisme és un producte original i coherent, d'una època històrica precisa, que té les seves arrels immediates en el segle SVIII, sobretot en el seu últim terç i desenvolupa els seus fruits ramificant en el primer terç del XIX. Els factors que van determinar el moviment romàntic excedeixen el caràcter psicològic i ho compliquen amb massa elements ideològics, teòrics, socials i culturals, no procedeixen de les individualitats sinó de la constitució de l'home com a ésser històric i social.
divendres, 23 de març del 2012
dimarts, 21 de febrer del 2012
dimarts, 14 de febrer del 2012
Anàlisi d'una obra de Velázquez: Las Meninas
Malgrat els segles que han passat des que va ser pintat, la qualitat tècnica del quadre, amb el tractament de la textura fina i les pinzellades que semblen comptades i aplicades amb un gran mestratge, fan possible que no s'observi quasi cap esquerda (craquelé) en tot el quadre.
Detall de Las Meninas. Mirall del fons on hi són reflectits Felip IV i Marianna d'Àustria.
En els cabells de la infanta i en els seus adorns, també s'aprecia l'art de la pinzellada del mestre. En les quatre figures femenines del primer terme es copsa un tractament similar, i els vestits denoten la categoria i la classe de tela de cada un d'ells; en el cas de Nicolás Pertusato, la definició queda més desdibuixada.
Els personatges reflectits en el mirall estan elaborats de manera més ràpida i amb una tècnica esbossada. Un mirall sobre el mur del fons reflecteix els busts dels reis, que potser estaven posant per ser ells els retratats, i són sorpresos per la visita de la seva filla i els seus acompanyants.
A Las Meninas, podem estructurar el quadre segons diferents espais. La meitat de l'obra està dominada per un espai desèrtic, en el qual Velázquez pinta l'aire, i un espai virtual cap on el pintor dirigeix la mirada que és on, se suposa, estan els reis, o bé cap als espectadors. Un altre espai important és el del punt de fuga del fons del quadre, molt lluminós, on un personatge fuig de la intimitat del moment. Un tercer espai és el del petit mirall; i, finalment, hi ha el de la llum daurada que s'aprecia a les figures de la infanta, les menines, la nana i el gos. Són espais reals i virtuals que conformen la realitat fantàstica del quadre.
Diversitat d'interpretacionsUna de les característiques principals de la pintura és el seu caràcter misteriós que condueix a establir diferents principis d'interpretació. El desacord existeix ja en la mateixa acció que està descrivint el quadre, o en el moment de classificar-lo en alguna categoria. Las Meninas és:
El retrat de la Infanta. La infanta crida l'atenció d'altres figures, té una posició central en el quadre i, a més, existeix la tensió especial en relació al focus brillant.
Un autoretrat de Velázquez. El pintor apareix com una torre i destaca sobre les altres figures de la pintura.
Un retrat de grup. A més, hi ha la parella reial que sorgeix a la superfície de rectangle i es presentada en un mirall a la paret del fons com una reflexió.
D'altra banda, el fet que la major part de figures de la representació miren cap a fora del quadre, provoca que es distingeixen diferents punts de vista lluminosos a partir d'un focus al qual les figures dirigeixen les seves mirades. Són enumerats:
1.la parella reial que és mirada per l'espectador;
2.l'espectador;
3.l'espectador que es considera en una superfície de mirall gran.
També es fa la pregunta sense resposta de quin quadre estava pintant el pintor, quadre del qual l'espectador només veu la part del darrera. També aquí hi ha tres interpretacions possibles:
1.el pintor pinta la parella reial que és a l'àrea no visible;
2.el pintor pinta a l'infanta;
3.el pintor es pinta a si mateix.
Aquesta ambigüitat fa de Las Meninas un subjecte de discussió constant.
Detall de Las Meninas. Mirall del fons on hi són reflectits Felip IV i Marianna d'Àustria.
En els cabells de la infanta i en els seus adorns, també s'aprecia l'art de la pinzellada del mestre. En les quatre figures femenines del primer terme es copsa un tractament similar, i els vestits denoten la categoria i la classe de tela de cada un d'ells; en el cas de Nicolás Pertusato, la definició queda més desdibuixada.
Els personatges reflectits en el mirall estan elaborats de manera més ràpida i amb una tècnica esbossada. Un mirall sobre el mur del fons reflecteix els busts dels reis, que potser estaven posant per ser ells els retratats, i són sorpresos per la visita de la seva filla i els seus acompanyants.
A Las Meninas, podem estructurar el quadre segons diferents espais. La meitat de l'obra està dominada per un espai desèrtic, en el qual Velázquez pinta l'aire, i un espai virtual cap on el pintor dirigeix la mirada que és on, se suposa, estan els reis, o bé cap als espectadors. Un altre espai important és el del punt de fuga del fons del quadre, molt lluminós, on un personatge fuig de la intimitat del moment. Un tercer espai és el del petit mirall; i, finalment, hi ha el de la llum daurada que s'aprecia a les figures de la infanta, les menines, la nana i el gos. Són espais reals i virtuals que conformen la realitat fantàstica del quadre.
Diversitat d'interpretacionsUna de les característiques principals de la pintura és el seu caràcter misteriós que condueix a establir diferents principis d'interpretació. El desacord existeix ja en la mateixa acció que està descrivint el quadre, o en el moment de classificar-lo en alguna categoria. Las Meninas és:
El retrat de la Infanta. La infanta crida l'atenció d'altres figures, té una posició central en el quadre i, a més, existeix la tensió especial en relació al focus brillant.
Un autoretrat de Velázquez. El pintor apareix com una torre i destaca sobre les altres figures de la pintura.
Un retrat de grup. A més, hi ha la parella reial que sorgeix a la superfície de rectangle i es presentada en un mirall a la paret del fons com una reflexió.
D'altra banda, el fet que la major part de figures de la representació miren cap a fora del quadre, provoca que es distingeixen diferents punts de vista lluminosos a partir d'un focus al qual les figures dirigeixen les seves mirades. Són enumerats:
1.la parella reial que és mirada per l'espectador;
2.l'espectador;
3.l'espectador que es considera en una superfície de mirall gran.
També es fa la pregunta sense resposta de quin quadre estava pintant el pintor, quadre del qual l'espectador només veu la part del darrera. També aquí hi ha tres interpretacions possibles:
1.el pintor pinta la parella reial que és a l'àrea no visible;
2.el pintor pinta a l'infanta;
3.el pintor es pinta a si mateix.
Aquesta ambigüitat fa de Las Meninas un subjecte de discussió constant.
CARACTERÍSTIQUES BARROC
L’idealisme característic del Renaixement va deixar pas a una visió del món molt més pessimista. Els artistes del barroc van tendir a exagerar l’expressió dels personatges, a destacar els contrastos i a recrear-se en els detalls.
ARQUITECTURA Destaca per l’exuberància i la teatralitat. Els arquitectes es preocupaven per l’espai on s’havien d’ubicar els edificis que construïen i d’aquesta manera sorgí a Europa l’urbanisme.
Els arquitectes barrocs abandonen les línies regulars dels edificis renaixentistes i van imposar un estil marcat per les formes dinàmiques i complexes. En el cas dels temples, es torçaven les columnes, es trencaven i es corbaven els frontons, es creaven grans escalinates i enormes columnates, etc, perquè es volia atreure l’atenció del vianant per fer-lo passar a l’interior.
Destaquen els arquitectes italians Francesco Borromini i Carlo Maderno, i els espanyols José Benito de Churriguera, Pedro de Ribera i Lorenzo Rodríguez.
ESCULTURA L'escultura barroca es caracteritza pel moviment, per l’expressió dels sentiments extrems al rostre, per la teatralitat dels gestos i per un realisme cru.
La concepció del cos humà s’allunya del cànon grecoromà. La màxima preocupació és el realisme i, per tant, l’expressivitat de les figures, que s’aconsegueix amb contorsions, postures forçades i la representació del moviment.
PINTURA La pintura barroca es caracteritza pel realisme dels personatges, es dóna molta importància a la llum que fa ressaltar les figures sobre la penombra del quadre. S’accentuen les línies diagonals que creen inestabilitat i moviment sobre la tela.
ARQUITECTURA Destaca per l’exuberància i la teatralitat. Els arquitectes es preocupaven per l’espai on s’havien d’ubicar els edificis que construïen i d’aquesta manera sorgí a Europa l’urbanisme.
Els arquitectes barrocs abandonen les línies regulars dels edificis renaixentistes i van imposar un estil marcat per les formes dinàmiques i complexes. En el cas dels temples, es torçaven les columnes, es trencaven i es corbaven els frontons, es creaven grans escalinates i enormes columnates, etc, perquè es volia atreure l’atenció del vianant per fer-lo passar a l’interior.
Destaquen els arquitectes italians Francesco Borromini i Carlo Maderno, i els espanyols José Benito de Churriguera, Pedro de Ribera i Lorenzo Rodríguez.
ESCULTURA L'escultura barroca es caracteritza pel moviment, per l’expressió dels sentiments extrems al rostre, per la teatralitat dels gestos i per un realisme cru.
La concepció del cos humà s’allunya del cànon grecoromà. La màxima preocupació és el realisme i, per tant, l’expressivitat de les figures, que s’aconsegueix amb contorsions, postures forçades i la representació del moviment.
PINTURA La pintura barroca es caracteritza pel realisme dels personatges, es dóna molta importància a la llum que fa ressaltar les figures sobre la penombra del quadre. S’accentuen les línies diagonals que creen inestabilitat i moviment sobre la tela.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)