divendres, 28 d’octubre del 2011
dimarts, 25 d’octubre del 2011
ANÀLISI D'UNA OBRA PICTÒRICA: NAPOLEÓ CREUANT ELS ALPS
La obra esta feta amb colors dels tres blocs, el primari, secundari i complementari, predominen el vermell (color primari) i el marró (color complementari, barreja de groc, vermell i blau). L'obra està feta de colors càlids.
S'hi pot apreciar un volum, amb les sombres que ha utilitzat el pintor que fan que sembli una pintura voluptuosa.
L'obra esta composta de moltes línies que entre elles dibuixen les figures. Hi ha línies decoratives, però sobretot dinàmiques, que ens indiquen el moviment en que es troben els personatges de la pintura.
No sembla que hi hagi massa llum, doncs pel que sembla ja es bastant tard i el cel es comença a enfosquir, potser per la imminent batalla que es durà a terme.
Penso, que la perspectiva es un dels punts clau de aquesta obra, doncs trobo que esta molt marcada. Les roques es van fent més borroses a mida que són més lluny.
Està pintada amb pintura al oli.
S'hi pot apreciar un volum, amb les sombres que ha utilitzat el pintor que fan que sembli una pintura voluptuosa.
L'obra esta composta de moltes línies que entre elles dibuixen les figures. Hi ha línies decoratives, però sobretot dinàmiques, que ens indiquen el moviment en que es troben els personatges de la pintura.
No sembla que hi hagi massa llum, doncs pel que sembla ja es bastant tard i el cel es comença a enfosquir, potser per la imminent batalla que es durà a terme.
Penso, que la perspectiva es un dels punts clau de aquesta obra, doncs trobo que esta molt marcada. Les roques es van fent més borroses a mida que són més lluny.
Està pintada amb pintura al oli.
ANÀLISI D'UNA OBRA PICTÒRICA: EL NAIXAMENT DE VENUS
El naixement de venus, és una obra pictòrica on s’hi pot observar una dona nua amb un cabell llarguíssim que li tapa el pubis. A la seva esquerra hi ha Zéfir (déu del vent de l’oest) i Clòris (pàl·lid) i a la seva dreta la deesa de la primavera (Flora).
El va pintar Sandro Botticelli l’any 1485. Al principi es localitzava a Vila di Castello, actualment a Galleria degli Uffizi (Florència).
Estava prohibida la representació d’aquesta obra en la seva època, la mateixa en la que estaven en plena guerra política
En aquesta pintura hi apareixen quatre personatges, i explica una història. Representa la terra el mar i l’aire.
El suport utilitzat és un llenç de 285,5 x 184 cm, la tècnica pictòrica és el tremp.
Aquesta pintura té molta vivacitat gràcies als seus colors clars i expressa molt de moviment, per els gests... sobretot perquè els tres personatges que envolten a Venus estàn suspesos en l’aire.
Sando Boticelli en va fer més d’ella i de la mateixa temàtica.
El tema és mitològic, l’objectiu de l’autor era representar irrealitat en la seva obra i explicar una història.
Va pintar-se per encàrrec d’un membre de la familia Medici, per decorar un dels seus palaus d’oci en el camp. És una pintura figurativa. Dóna sensació de força però a la vegada de debilitat, també d’inestabilitat...
Vol transmetre irrealitat. És una història irreal explicada en una pintura.Aquesta pintura té molta vivacitat gràcies als seus colors clars i expressa molt de moviment, per els gests... sobretot perquè els tres personatges que envolten a Venus estàn suspesos en l’aire.
Sando Boticelli en va fer més d’ella i de la mateixa temàtica.
El tema és mitològic, l’objectiu de l’autor era representar irrealitat en la seva obra i explicar una història.
Va pintar-se per encàrrec d’un membre de la familia Medici, per decorar un dels seus palaus d’oci en el camp. És una pintura figurativa. Dóna sensació de força però a la vegada de debilitat, també d’inestabilitat...
Vol transmetre irrealitat. És una història irreal explicada en una pintura.
El va pintar Sandro Botticelli l’any 1485. Al principi es localitzava a Vila di Castello, actualment a Galleria degli Uffizi (Florència).
Estava prohibida la representació d’aquesta obra en la seva època, la mateixa en la que estaven en plena guerra política
En aquesta pintura hi apareixen quatre personatges, i explica una història. Representa la terra el mar i l’aire.
El suport utilitzat és un llenç de 285,5 x 184 cm, la tècnica pictòrica és el tremp.
Aquesta pintura té molta vivacitat gràcies als seus colors clars i expressa molt de moviment, per els gests... sobretot perquè els tres personatges que envolten a Venus estàn suspesos en l’aire.
Sando Boticelli en va fer més d’ella i de la mateixa temàtica.
El tema és mitològic, l’objectiu de l’autor era representar irrealitat en la seva obra i explicar una història.
Va pintar-se per encàrrec d’un membre de la familia Medici, per decorar un dels seus palaus d’oci en el camp. És una pintura figurativa. Dóna sensació de força però a la vegada de debilitat, també d’inestabilitat...
Vol transmetre irrealitat. És una història irreal explicada en una pintura.Aquesta pintura té molta vivacitat gràcies als seus colors clars i expressa molt de moviment, per els gests... sobretot perquè els tres personatges que envolten a Venus estàn suspesos en l’aire.
Sando Boticelli en va fer més d’ella i de la mateixa temàtica.
El tema és mitològic, l’objectiu de l’autor era representar irrealitat en la seva obra i explicar una història.
Va pintar-se per encàrrec d’un membre de la familia Medici, per decorar un dels seus palaus d’oci en el camp. És una pintura figurativa. Dóna sensació de força però a la vegada de debilitat, també d’inestabilitat...
Vol transmetre irrealitat. És una història irreal explicada en una pintura.
DIFERÈNCIES ENTRE LES DIFERENTS TÈCNIQUES PICTÒRIQUES
La pintura mural
La pintura mural al fresc consisteix en aplicar els colors dissolts en aigua de calç sobre el mur, que haurà d'estar preparat i humit.
Els colors s’han d’aplicar ràpidament perquè no poden haver rectificacions. I el secat és mol ràpid.
El fresc és constituït a partir de diverses capes.
Pintura al cavallet
Es diu al caballet perquè l'artista col·loca el quadre en un suport anomenat cavallet que pot ser de fusta, tela, paper, etc.
Pintura al tremp
S'usa aigua per dissoldre els colors i s'afegeix un aglutinant.
El seu suport és la pedra, fusta metall, cartró, etc. Però avans, s'hade preparar amb la imprima.
Pintura a l'oli
Com la mateixa paraula diu, s'utilitza oli per diluir els colors i s'aplica amb teles com el lli i el cànem.
La pintura mural al fresc consisteix en aplicar els colors dissolts en aigua de calç sobre el mur, que haurà d'estar preparat i humit.
Els colors s’han d’aplicar ràpidament perquè no poden haver rectificacions. I el secat és mol ràpid.
El fresc és constituït a partir de diverses capes.
Pintura al cavallet
Es diu al caballet perquè l'artista col·loca el quadre en un suport anomenat cavallet que pot ser de fusta, tela, paper, etc.
Pintura al tremp
S'usa aigua per dissoldre els colors i s'afegeix un aglutinant.
El seu suport és la pedra, fusta metall, cartró, etc. Però avans, s'hade preparar amb la imprima.
Pintura a l'oli
Com la mateixa paraula diu, s'utilitza oli per diluir els colors i s'aplica amb teles com el lli i el cànem.
La acuarel·la són substàncies solubles en aigua i goma aràbiga. La tècnica és treball amb colors transparents. Predomina el tema del pasiatge. 
dimarts, 18 d’octubre del 2011
ANÀLISI D'UNA OBRE ESCULTÒRICA: LAOCOONT I ELS SEUS FILLS
Es una escultura tallada, es a dir, treballada per mitjà el martell i el cisell sobre materials durs; l'escultor ha extret del bloc de material l'obra d'art que té en el seu interior.
Es una escultura exempta, es a dir, que se li pot donar la volta i veure-la des de diferents punts de vista. No està enganxada a cap paret o mur.
El material amb la que esta feta es el marbre, en color blanc. Els escultors li han volgut donar un aspecte i tacte matificat, ni molt llis ni molt rugós, pero polit.
Les figures i elements donen la sensació de que estan en moviment; que es el que anomenem moviment real, es a dir, el de l'espectador al voltant de la figura, que s'aconsegueix pel tractament rítmic de la propia escultura. Sembla com si tots s'estiguessin movent.
En quant a la llum, no crec que sigui de gran importància en aquesta obra escultòrica. També és monocromàtica.
dilluns, 17 d’octubre del 2011
ANÀLISI D'UNA OBRA ESCULTÒRICA: LA TRIADA DE MIKERINOS
És una obra egipcia esculpida dunant la dinastia IV, en el reinat del faraó "Mikerino" (2532-2504 a.C.), la seva altura es de 93 cm. Es conserva al Museu de "El Cairo" i va ser localitzada a les excavacions de G. Reisner al temple de "El valle" del conjunt funerari de "Mikerino" a Gizeh (1908-1910).
Es una escultura tallada, es a dir, treballada per mitjà el martell i el cisell sobre materials durs; l'escultor ha extret del bloc de material l'obra d'art que té en el seu interior.
Es tracta d'una escultura d'alt relleu, que vol dir que forma part d'una paret i que el que sobresurt (les figures), sobresurt mes de la meitat del que fa la paret.
El material amb que esta fet es la grauvaca, en un tò gris verdós. L'escultor li ha volgur donar un aspecte i un tacte llis, brillant i polit.
Les figures i elements, no donen la sensació de moviment, sinó de quietud; pero no com si estiguessin tranquils i relaxats, més aviat donen sensació de tensió, de rígidesa i poder.
divendres, 14 d’octubre del 2011
DIFERÈNCIES ENTRE LES TÈCNIQUES DE TREBALL ESCULTÒRIC
La talla en fusta: És senzilla, però molt precisa, s'ha d'anar amb compte de no tallar més del que es vol. 
La talla en pedra: És molt complicada ja que pesa molt i s'utilitzen eines més perilloses.
El modelatge amb fang: Relativament,és el més senzill, ja que s'ha de anar afeigin trossos de fang, formant la forma desitjada i les eines que s'utilitzen no són gaire perilloses.
L'escultura de bronze: Es podria dir que és la més complicada ja que s'han de fer molts de passos i els materials i les eines són molt perillosos.
La talla en pedra: És molt complicada ja que pesa molt i s'utilitzen eines més perilloses.
El modelatge amb fang: Relativament,és el més senzill, ja que s'ha de anar afeigin trossos de fang, formant la forma desitjada i les eines que s'utilitzen no són gaire perilloses.
L'escultura de bronze: Es podria dir que és la més complicada ja que s'han de fer molts de passos i els materials i les eines són molt perillosos.
dimarts, 4 d’octubre del 2011
ANÀLISI D'UNA OBRA ARQUITECTÒNICA: LA SAGRADA FAMILIA
La Sagrada Família es una catedral, que es va començar a construir el 1882, i avui en dia, encara no esta acabada. Es troba a Barcelona (Espanya), va ser construida per motius religiosos i el seu arquitecte va ser Antoni Gaudí.
La planta de l'edifici sobre la cripta és basilical de creu llatina amb cinc naus, el creuer de tres naus, i un absis amb deambulatori molt ampli que té set capelles poligonals i dues escales de cargol que pugen a les cantories que circumden l'absis.Gaudí tenia sòlids coneixements litúrgics, que varen ser una base essencial per a les seves reflexions de definir un tipus determinat d'arquitectura religiosa: les capelles serien consagrades als goigs de sant Josep; als peus de l'església hi anirien les grans capelles circulars del Baptisme i la Penitència i les virtuts teologals: fe, esperança i caritat.
La nau central té l'estructura arborescent en la qual els pilars són inclinats i es descomponen en forma de branques i fulles. El tronc de la columna interior és geomètric i s'aconsegueix per interseccions successives de polígons estel·lats. El capitell té la forma de un gran nus ligni, d'on surten les columnes més primes que formen les branques. Les columnes que corresponen al transsepte i a l'absis són fetes de pòrfir, un material procedent de l'Iran, considerat més resistent.
El precedent de la construcció de les columnes de suport de la plaça del Parc Güell, fetes a base d'elements prefabricats d'un metre d'alçada, amb trencadís per decoració, és el mateix sistema amb què s'han construït les columnes de suport de les naus de la Sagrada Família amb l'armadura corresponent i la pedra, que segons cada columna es fa amb pedra de Montjuïc, granit, basalt i pòrfir. Gaudí havia fet ús del formigó armat al Parc Güell i en els terminals dels campanars de la façana del Naixement, en els quals s'ha confirmat l'ús del ciment porland.
Les columnes de l'interior tenen variada simbologia: les quatre del creuer són dedicades als evangelistes, les dotze que envolten el creuer als apòstols (Sant Pere i Sant Pau al costat de l'altar), i la resta als bisbats continuadors de l'obra apostòlica: els de Catalunya (Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Vic, Urgell, Solsona, Tortosa i Perpinyà) en el creuer, de la resta d'Espanya (Mallorca, València, Saragossa, Granada, Burgos, Sevilla, Valladolid, Toledo i Santiago) a la nau central i a les laterals els cinc continents; cada columna porta els Sants patrons de cada diòcesi.
Les voltes són perforades a les claus, amb forma hiperboloïdal per permetre el pas de la claror natural. Per a Gaudí un element clau en la seva forma de concebre l'estructura és l'arc parabòlic o catenària, també anomenat funicular de forces, que va utilitzar com element més adequat per suportar les pressions. Mitjançant la simulació de distints polifuniculars experimentals va determinar la forma òptima de l'estructura per suportar les pressions dels arcs i les voltes, primer a la cripta de la Colònia Güell i després a la Sagrada Família. Així, va desenvolupar un model a escala de cordills entreteixits dels quals se suspenien petits sacs de perdigons que simulaven els pesos, així determinava el funicular de forces i la forma de l'estructura. Per tant, a partir de l'estat de càrregues, simulats amb els petits sacs de perdigons, va determinar experimentalment la forma idònia de l'estructura, que ell va anomenar "estereostàtica", que reproduïa l'estructura òptima per treballar a tracció i amb la que, un cop posada cap per avall, s'aconseguia l'estructura idònia per treballar a compressió.
Les torres, que n'han de ser 18, tenen perfil parabòlic i disposen d'unes escales helicoïdals. Una, sobre l'absis, simbolitzarà la Mare de Déu i serà coronada per una estrella de dotze puntes; n'hi haurà també una per cada apòstol (quatre a cada portal) i una per cada evangelista, al voltant del cimbori central, que tindran 125 metres d'alçària; coronaran els pinacles els símbols de l'home per Sant Mateu, el lleó per Sant Marc, el brau per Sant Lluc i l'àliga per Sant Joan. La torre central estarà dedicada a Crist i se situarà sobre el creuer, un gran cimbori de 170 metres; serà coronada per la creu gaudiniana tridimensional.
Es pensava situar a l'interior d'aquestes torres unes campanes tubulars, accionades per la força del vent. Gaudí va realitzar profunds estudis acústics i lluminosos per aconseguir una perfecta sonoritat i il·luminació a l'interior del temple.
Així mateix, va dissenyar els llums, mobiliari i objectes litúrgics del temple: armaris de sagristia, bancs dels oficiants, faldistoris, trones, confessionaris, tenebraris, faristols, ciris pasquals, etc.
Tot aquest conjunt s'encercla amb tres façanes, dedicades al Naixement, la Passió i mort, i la Resurrecció o la Glòria, totes les quals tenen una àmplia iconografia.
Els grans finestrals que contenen els murs del temple van ser dissenyats per Gaudí de forma progressivament diferent per aconseguir una harmonia entre el neogòtic original del primer espai i l'últim pas cap a la seva plena concepció de l'arquitectura del seu projecte final.
Es pot apreciar que al nivell de sota la cantoria són de tipus neogòtic amb les motllures clàssiques ja substituïdes amb unes formes arrodonides. D'aquesta part van ser els mateixos arquitectes ajudants de Gaudí els que van realitzar els dibuixos. En els que són sobre les cantories i fins els trenta metres de les naus laterals, l'element principal és un hiperboloide eŀlíptic envoltat de quatre circulars sobre un fris d'obertures rectangulars. Aquest segon tipus va ser estudiat per l'arquitecte neozelandès Mark Burry, que havia estat becari de la càtedra Gaudí durant els anys 1979-1980, i en va fer un estudi a través de la informàtica. Aquests finestrals s'allarguen amb un frontó terminal en forma de fruits de mosaic. El tercer tipus en correspondència amb la nau central és semblant a l'anterior, amb l'hiperboloide eŀlíptic, però només amb dos hiperboloides sobre les quatre obertures rectangulars. Uns elements estrellats i arrodonits a la part superior completen aquests finestrals que al centre porten unes lletres formant la paraula Gloriam.
Les mides són, a l'interior, noranta metres de llargada de la façana de la Glòria a l'absis, seixanta metres el transsepte entre les façanes de la Passió i del Naixement, i quaranta-cinc metres les naus, que és la suma dels quinze metres de la nau central més els set i mig de cada nau lateral.[37]
Les dimensions principals del temple són múltiples de la mesura d'intereix de les columnes, és a dir, múltiples de 7,5 metres:
7,5 metres és l'ample de les naus laterals.
15 metres: l'ample de la nau central i l'alçada de la cantoria.
30 metres: l'ample del creuer i l'alçada de les naus laterals.
45 metres: l'ample de la nau principal i l'alçada de la nau central 10/24.
60 metres: la longitud del creuer i l'alçada de la volta al centre del creuer.
75 metres: alçada de la volta de l'absis.
90 metres: la longitud de la nau amb l'absis del Temple
La planta de l'edifici sobre la cripta és basilical de creu llatina amb cinc naus, el creuer de tres naus, i un absis amb deambulatori molt ampli que té set capelles poligonals i dues escales de cargol que pugen a les cantories que circumden l'absis.Gaudí tenia sòlids coneixements litúrgics, que varen ser una base essencial per a les seves reflexions de definir un tipus determinat d'arquitectura religiosa: les capelles serien consagrades als goigs de sant Josep; als peus de l'església hi anirien les grans capelles circulars del Baptisme i la Penitència i les virtuts teologals: fe, esperança i caritat.
La nau central té l'estructura arborescent en la qual els pilars són inclinats i es descomponen en forma de branques i fulles. El tronc de la columna interior és geomètric i s'aconsegueix per interseccions successives de polígons estel·lats. El capitell té la forma de un gran nus ligni, d'on surten les columnes més primes que formen les branques. Les columnes que corresponen al transsepte i a l'absis són fetes de pòrfir, un material procedent de l'Iran, considerat més resistent.
El precedent de la construcció de les columnes de suport de la plaça del Parc Güell, fetes a base d'elements prefabricats d'un metre d'alçada, amb trencadís per decoració, és el mateix sistema amb què s'han construït les columnes de suport de les naus de la Sagrada Família amb l'armadura corresponent i la pedra, que segons cada columna es fa amb pedra de Montjuïc, granit, basalt i pòrfir. Gaudí havia fet ús del formigó armat al Parc Güell i en els terminals dels campanars de la façana del Naixement, en els quals s'ha confirmat l'ús del ciment porland.
Les columnes de l'interior tenen variada simbologia: les quatre del creuer són dedicades als evangelistes, les dotze que envolten el creuer als apòstols (Sant Pere i Sant Pau al costat de l'altar), i la resta als bisbats continuadors de l'obra apostòlica: els de Catalunya (Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Vic, Urgell, Solsona, Tortosa i Perpinyà) en el creuer, de la resta d'Espanya (Mallorca, València, Saragossa, Granada, Burgos, Sevilla, Valladolid, Toledo i Santiago) a la nau central i a les laterals els cinc continents; cada columna porta els Sants patrons de cada diòcesi.
Les voltes són perforades a les claus, amb forma hiperboloïdal per permetre el pas de la claror natural. Per a Gaudí un element clau en la seva forma de concebre l'estructura és l'arc parabòlic o catenària, també anomenat funicular de forces, que va utilitzar com element més adequat per suportar les pressions. Mitjançant la simulació de distints polifuniculars experimentals va determinar la forma òptima de l'estructura per suportar les pressions dels arcs i les voltes, primer a la cripta de la Colònia Güell i després a la Sagrada Família. Així, va desenvolupar un model a escala de cordills entreteixits dels quals se suspenien petits sacs de perdigons que simulaven els pesos, així determinava el funicular de forces i la forma de l'estructura. Per tant, a partir de l'estat de càrregues, simulats amb els petits sacs de perdigons, va determinar experimentalment la forma idònia de l'estructura, que ell va anomenar "estereostàtica", que reproduïa l'estructura òptima per treballar a tracció i amb la que, un cop posada cap per avall, s'aconseguia l'estructura idònia per treballar a compressió.
Les torres, que n'han de ser 18, tenen perfil parabòlic i disposen d'unes escales helicoïdals. Una, sobre l'absis, simbolitzarà la Mare de Déu i serà coronada per una estrella de dotze puntes; n'hi haurà també una per cada apòstol (quatre a cada portal) i una per cada evangelista, al voltant del cimbori central, que tindran 125 metres d'alçària; coronaran els pinacles els símbols de l'home per Sant Mateu, el lleó per Sant Marc, el brau per Sant Lluc i l'àliga per Sant Joan. La torre central estarà dedicada a Crist i se situarà sobre el creuer, un gran cimbori de 170 metres; serà coronada per la creu gaudiniana tridimensional.
Es pensava situar a l'interior d'aquestes torres unes campanes tubulars, accionades per la força del vent. Gaudí va realitzar profunds estudis acústics i lluminosos per aconseguir una perfecta sonoritat i il·luminació a l'interior del temple.
Així mateix, va dissenyar els llums, mobiliari i objectes litúrgics del temple: armaris de sagristia, bancs dels oficiants, faldistoris, trones, confessionaris, tenebraris, faristols, ciris pasquals, etc.
Tot aquest conjunt s'encercla amb tres façanes, dedicades al Naixement, la Passió i mort, i la Resurrecció o la Glòria, totes les quals tenen una àmplia iconografia.
Els grans finestrals que contenen els murs del temple van ser dissenyats per Gaudí de forma progressivament diferent per aconseguir una harmonia entre el neogòtic original del primer espai i l'últim pas cap a la seva plena concepció de l'arquitectura del seu projecte final.
Es pot apreciar que al nivell de sota la cantoria són de tipus neogòtic amb les motllures clàssiques ja substituïdes amb unes formes arrodonides. D'aquesta part van ser els mateixos arquitectes ajudants de Gaudí els que van realitzar els dibuixos. En els que són sobre les cantories i fins els trenta metres de les naus laterals, l'element principal és un hiperboloide eŀlíptic envoltat de quatre circulars sobre un fris d'obertures rectangulars. Aquest segon tipus va ser estudiat per l'arquitecte neozelandès Mark Burry, que havia estat becari de la càtedra Gaudí durant els anys 1979-1980, i en va fer un estudi a través de la informàtica. Aquests finestrals s'allarguen amb un frontó terminal en forma de fruits de mosaic. El tercer tipus en correspondència amb la nau central és semblant a l'anterior, amb l'hiperboloide eŀlíptic, però només amb dos hiperboloides sobre les quatre obertures rectangulars. Uns elements estrellats i arrodonits a la part superior completen aquests finestrals que al centre porten unes lletres formant la paraula Gloriam.
Les mides són, a l'interior, noranta metres de llargada de la façana de la Glòria a l'absis, seixanta metres el transsepte entre les façanes de la Passió i del Naixement, i quaranta-cinc metres les naus, que és la suma dels quinze metres de la nau central més els set i mig de cada nau lateral.[37]
Les dimensions principals del temple són múltiples de la mesura d'intereix de les columnes, és a dir, múltiples de 7,5 metres:
7,5 metres és l'ample de les naus laterals.
15 metres: l'ample de la nau central i l'alçada de la cantoria.
30 metres: l'ample del creuer i l'alçada de les naus laterals.
45 metres: l'ample de la nau principal i l'alçada de la nau central 10/24.
60 metres: la longitud del creuer i l'alçada de la volta al centre del creuer.
75 metres: alçada de la volta de l'absis.
90 metres: la longitud de la nau amb l'absis del Temple
ANALISI D'UNA OBRA ARQUITECTÒNICA: LA CATEDRAL DE NOTRE-DAME
La Catedral de Notre-Dame, es va començar a construir l'any 1163 i es va acabar l'any 1345, es troba a París, França. El seu context polític es espiritual, dons es va construir per motius religiosos i el seu arquitecte és anònim.
La façana presenta tres grans portals. El Portal del Judici Final, el més important al centre, mostra escultures representant la resurrecció dels morts, un àngel amb una balança pesant virtuts i pecats i dimonis que es porten les ànimes pecadores, imatges que sens dubte hauran tingut gran pes en l'inconscient popular en l'Edat Mitjana. Els dos portals laterals van ser consagrats a la Verge Maria i Santa Anna, la seva mare.A la façana s'intenta equilibrar la verticalitat de les dues torres, que es corresponen amb les dobles naus laterals del temple, amb l'horitzontalitat de les bandes i galeries decorades. Presenta, per tant, un alçat tripartit, quan a l'interior són cinc les naus de l'església. La seva proporció respon a dos quadrats que s'interposen en la meitat de la seva altura. L'eix de simetria vertical la divideix en sis quadrats i la proporció entre alçada i amplada és de 3:2.A uns 20 metres del sòl, una galeria amb 28 estàtues s'aixeca per sobre dels portals. Cada estàtua, de 3.5 metres d'altura, representa els 28 reis de la Judea que van precedir l'arribada de Crist. De les estàtues originals medievals només queden fragments, ja que durant la Revolució van ser destruïdes creient que representaven reis francesos.Sobre el portal central es destaca el gran vitrall circular de la roseta, de gairebé 10 metres de diàmetre, un dels elements més destacats de la façana. No obstant això, aquest vitrall no és el més gran de la catedral, ja que les façanes nord i sud presenten vitralls de 13 metres de diàmetre. Per sobre de la roseta, una filera de columnes i després les dues torres amb campanar completen la cara oest.Destaquen també en aquesta catedral, les gàrgoles de les façanes.
Es va incorporar aquí el nou sistema gòtic de arcbotants i contraforts, l'únic capaç de descarregar les empentes de l'elevada nau central.
Els arcbotants es van introduir cap 1175, quan es portaven a terme els preparatius per sostenir les voltes de la nau. En començar els treballs a la nau principal, es va decidir augmentar la seva alçada 2 metres més. Això va fer que el sistema de contraresto de la volta principal, per mitjà de les cobertes de les naus laterals, és insuficient. Es va solucionar mitjançant boterells exteriors, ja utilitzats a principis del segle XII.
Els arcbotants de la girola subjecten el mur en dos nivells: el braç superior estabilitza el mur interior de la girola, contrarestant l'empenta de les voltes. El braç inferior subjecta els murs exteriors.
L'alçada de la nau i la relativa primesa dels seus murs (1 metre de mitjana) van exigir la col.locació de contraforts exteriors per contraresta l'empenta lateral de la volta. Gràcies a la volta de creueria, les càrregues es concentren en punts concrets, els pilars, la qual cosa permet que el mur es desmaterialice i s'ompli de grans superfícies vidrades. Al segle XIII es van ampliar les finestres del cos alt (claristori) per aconseguir més llum natural a l'interior. Això va ser possible pel perfeccionament de l'estructura gòtica.
La planta està demarcada per la formació en creu romana orientada a Occident, d'eix longitudinal accentuat, i no és perceptible des de l'exterior. La creu està "incrustada" a l'edifici, embolicada per un doble deambulatori, que circula pel cor en la capçalera (a l'est) i es perllonga paral.lelament a la nau.
A més de la planta en forma de creu, la catedral té una façana de 40 metres d'ampla, una longitud de 130 metres, i una alçada màxima de 69 metres. Conté 5 naus, 37 capelles, 3 rosasses amb 13,5 metres de diàmetre cadascun i un total de 113 vidrieres.
Està ubicada a la part est de l'illa de la Es troba envoltada pel riu Sena, amb jardins per davant i per darrere. La seva façana mira cap al oest i dóna sobre la plaça Notre-Dame, on hi ha el punt zero des del qual es compten totes les distàncies de França.
La façana presenta tres grans portals. El Portal del Judici Final, el més important al centre, mostra escultures representant la resurrecció dels morts, un àngel amb una balança pesant virtuts i pecats i dimonis que es porten les ànimes pecadores, imatges que sens dubte hauran tingut gran pes en l'inconscient popular en l'Edat Mitjana. Els dos portals laterals van ser consagrats a la Verge Maria i Santa Anna, la seva mare.A la façana s'intenta equilibrar la verticalitat de les dues torres, que es corresponen amb les dobles naus laterals del temple, amb l'horitzontalitat de les bandes i galeries decorades. Presenta, per tant, un alçat tripartit, quan a l'interior són cinc les naus de l'església. La seva proporció respon a dos quadrats que s'interposen en la meitat de la seva altura. L'eix de simetria vertical la divideix en sis quadrats i la proporció entre alçada i amplada és de 3:2.A uns 20 metres del sòl, una galeria amb 28 estàtues s'aixeca per sobre dels portals. Cada estàtua, de 3.5 metres d'altura, representa els 28 reis de la Judea que van precedir l'arribada de Crist. De les estàtues originals medievals només queden fragments, ja que durant la Revolució van ser destruïdes creient que representaven reis francesos.Sobre el portal central es destaca el gran vitrall circular de la roseta, de gairebé 10 metres de diàmetre, un dels elements més destacats de la façana. No obstant això, aquest vitrall no és el més gran de la catedral, ja que les façanes nord i sud presenten vitralls de 13 metres de diàmetre. Per sobre de la roseta, una filera de columnes i després les dues torres amb campanar completen la cara oest.Destaquen també en aquesta catedral, les gàrgoles de les façanes.
Es va incorporar aquí el nou sistema gòtic de arcbotants i contraforts, l'únic capaç de descarregar les empentes de l'elevada nau central.
Els arcbotants es van introduir cap 1175, quan es portaven a terme els preparatius per sostenir les voltes de la nau. En començar els treballs a la nau principal, es va decidir augmentar la seva alçada 2 metres més. Això va fer que el sistema de contraresto de la volta principal, per mitjà de les cobertes de les naus laterals, és insuficient. Es va solucionar mitjançant boterells exteriors, ja utilitzats a principis del segle XII.
Els arcbotants de la girola subjecten el mur en dos nivells: el braç superior estabilitza el mur interior de la girola, contrarestant l'empenta de les voltes. El braç inferior subjecta els murs exteriors.
L'alçada de la nau i la relativa primesa dels seus murs (1 metre de mitjana) van exigir la col.locació de contraforts exteriors per contraresta l'empenta lateral de la volta. Gràcies a la volta de creueria, les càrregues es concentren en punts concrets, els pilars, la qual cosa permet que el mur es desmaterialice i s'ompli de grans superfícies vidrades. Al segle XIII es van ampliar les finestres del cos alt (claristori) per aconseguir més llum natural a l'interior. Això va ser possible pel perfeccionament de l'estructura gòtica.
A més de la planta en forma de creu, la catedral té una façana de 40 metres d'ampla, una longitud de 130 metres, i una alçada màxima de 69 metres. Conté 5 naus, 37 capelles, 3 rosasses amb 13,5 metres de diàmetre cadascun i un total de 113 vidrieres.
Està ubicada a la part est de l'illa de la Es troba envoltada pel riu Sena, amb jardins per davant i per darrere. La seva façana mira cap al oest i dóna sobre la plaça Notre-Dame, on hi ha el punt zero des del qual es compten totes les distàncies de França.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)