La planta de l'edifici sobre la cripta és basilical de creu llatina amb cinc naus, el creuer de tres naus, i un absis amb deambulatori molt ampli que té set capelles poligonals i dues escales de cargol que pugen a les cantories que circumden l'absis.Gaudí tenia sòlids coneixements litúrgics, que varen ser una base essencial per a les seves reflexions de definir un tipus determinat d'arquitectura religiosa: les capelles serien consagrades als goigs de sant Josep; als peus de l'església hi anirien les grans capelles circulars del Baptisme i la Penitència i les virtuts teologals: fe, esperança i caritat.
La nau central té l'estructura arborescent en la qual els pilars són inclinats i es descomponen en forma de branques i fulles. El tronc de la columna interior és geomètric i s'aconsegueix per interseccions successives de polígons estel·lats. El capitell té la forma de un gran nus ligni, d'on surten les columnes més primes que formen les branques. Les columnes que corresponen al transsepte i a l'absis són fetes de pòrfir, un material procedent de l'Iran, considerat més resistent.
El precedent de la construcció de les columnes de suport de la plaça del Parc Güell, fetes a base d'elements prefabricats d'un metre d'alçada, amb trencadís per decoració, és el mateix sistema amb què s'han construït les columnes de suport de les naus de la Sagrada Família amb l'armadura corresponent i la pedra, que segons cada columna es fa amb pedra de Montjuïc, granit, basalt i pòrfir. Gaudí havia fet ús del formigó armat al Parc Güell i en els terminals dels campanars de la façana del Naixement, en els quals s'ha confirmat l'ús del ciment porland.
Les columnes de l'interior tenen variada simbologia: les quatre del creuer són dedicades als evangelistes, les dotze que envolten el creuer als apòstols (Sant Pere i Sant Pau al costat de l'altar), i la resta als bisbats continuadors de l'obra apostòlica: els de Catalunya (Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Vic, Urgell, Solsona, Tortosa i Perpinyà) en el creuer, de la resta d'Espanya (Mallorca, València, Saragossa, Granada, Burgos, Sevilla, Valladolid, Toledo i Santiago) a la nau central i a les laterals els cinc continents; cada columna porta els Sants patrons de cada diòcesi.
Les voltes són perforades a les claus, amb forma hiperboloïdal per permetre el pas de la claror natural. Per a Gaudí un element clau en la seva forma de concebre l'estructura és l'arc parabòlic o catenària, també anomenat funicular de forces, que va utilitzar com element més adequat per suportar les pressions. Mitjançant la simulació de distints polifuniculars experimentals va determinar la forma òptima de l'estructura per suportar les pressions dels arcs i les voltes, primer a la cripta de la Colònia Güell i després a la Sagrada Família. Així, va desenvolupar un model a escala de cordills entreteixits dels quals se suspenien petits sacs de perdigons que simulaven els pesos, així determinava el funicular de forces i la forma de l'estructura. Per tant, a partir de l'estat de càrregues, simulats amb els petits sacs de perdigons, va determinar experimentalment la forma idònia de l'estructura, que ell va anomenar "estereostàtica", que reproduïa l'estructura òptima per treballar a tracció i amb la que, un cop posada cap per avall, s'aconseguia l'estructura idònia per treballar a compressió.
Les torres, que n'han de ser 18, tenen perfil parabòlic i disposen d'unes escales helicoïdals. Una, sobre l'absis, simbolitzarà la Mare de Déu i serà coronada per una estrella de dotze puntes; n'hi haurà també una per cada apòstol (quatre a cada portal) i una per cada evangelista, al voltant del cimbori central, que tindran 125 metres d'alçària; coronaran els pinacles els símbols de l'home per Sant Mateu, el lleó per Sant Marc, el brau per Sant Lluc i l'àliga per Sant Joan. La torre central estarà dedicada a Crist i se situarà sobre el creuer, un gran cimbori de 170 metres; serà coronada per la creu gaudiniana tridimensional.
Es pensava situar a l'interior d'aquestes torres unes campanes tubulars, accionades per la força del vent. Gaudí va realitzar profunds estudis acústics i lluminosos per aconseguir una perfecta sonoritat i il·luminació a l'interior del temple.
Així mateix, va dissenyar els llums, mobiliari i objectes litúrgics del temple: armaris de sagristia, bancs dels oficiants, faldistoris, trones, confessionaris, tenebraris, faristols, ciris pasquals, etc.
Tot aquest conjunt s'encercla amb tres façanes, dedicades al Naixement, la Passió i mort, i la Resurrecció o la Glòria, totes les quals tenen una àmplia iconografia.
Els grans finestrals que contenen els murs del temple van ser dissenyats per Gaudí de forma progressivament diferent per aconseguir una harmonia entre el neogòtic original del primer espai i l'últim pas cap a la seva plena concepció de l'arquitectura del seu projecte final.
Es pot apreciar que al nivell de sota la cantoria són de tipus neogòtic amb les motllures clàssiques ja substituïdes amb unes formes arrodonides. D'aquesta part van ser els mateixos arquitectes ajudants de Gaudí els que van realitzar els dibuixos. En els que són sobre les cantories i fins els trenta metres de les naus laterals, l'element principal és un hiperboloide eŀlíptic envoltat de quatre circulars sobre un fris d'obertures rectangulars. Aquest segon tipus va ser estudiat per l'arquitecte neozelandès Mark Burry, que havia estat becari de la càtedra Gaudí durant els anys 1979-1980, i en va fer un estudi a través de la informàtica. Aquests finestrals s'allarguen amb un frontó terminal en forma de fruits de mosaic. El tercer tipus en correspondència amb la nau central és semblant a l'anterior, amb l'hiperboloide eŀlíptic, però només amb dos hiperboloides sobre les quatre obertures rectangulars. Uns elements estrellats i arrodonits a la part superior completen aquests finestrals que al centre porten unes lletres formant la paraula Gloriam.
Les mides són, a l'interior, noranta metres de llargada de la façana de la Glòria a l'absis, seixanta metres el transsepte entre les façanes de la Passió i del Naixement, i quaranta-cinc metres les naus, que és la suma dels quinze metres de la nau central més els set i mig de cada nau lateral.[37]
Les dimensions principals del temple són múltiples de la mesura d'intereix de les columnes, és a dir, múltiples de 7,5 metres:
7,5 metres és l'ample de les naus laterals.
15 metres: l'ample de la nau central i l'alçada de la cantoria.
30 metres: l'ample del creuer i l'alçada de les naus laterals.
45 metres: l'ample de la nau principal i l'alçada de la nau central 10/24.
60 metres: la longitud del creuer i l'alçada de la volta al centre del creuer.
75 metres: alçada de la volta de l'absis.
90 metres: la longitud de la nau amb l'absis del Temple
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada