La paraula “modernistes” va ser utilitzada per primer cop l'any 1884 a la revista L'Avenç. L'eclosió del moviment modernista es va donar a partir de 1888, amb l'Exposició universal de Barcelona.
El mirall cultural del Modernisme Català va ser a Europa, especialment França, ja que París era la capital mundial de la cultura i el focus d'atracció dels fills de les famílies catalanes benestants.
L' aparició del moviment modernista va significar, sobretot a partir de 1889, l'inici d'una campanya des de L'Avenç per a la reforma ortogràfica del català. A diferència de la Renaixença, volien un català modern amb una ortografia uniforme que s'allunyés de les formes arcaïtzants que emparaven els renaixements i jocs florals.
La manifestació artística modernista més coneguda és l'arquitectura, a causa de la presència d'un personatge genial: Antoni Gaudí i Cornet, un arquitecte d'una gran cultura i d'una gran fe religiosa, alhora que nacionalista convençut. La seva obra i la d'altres com Puig i Cadafalch i Domènech i Montaner van conferir un singularitat pròpia del modernisme català: predomini de la corba sobre la línia recta; detallisme en els elements decoratius; sobrevaloració del món de la natura, sobretot el vegetal; composicions dinàmiques, amb molt moviment; un caràcter estètic molt refinat causa de la integració del treball artesanal en les noves tècniques industrials i materials utilitzats: ferro forjat, vidres emplomats, ceràmica vidriada.....
Les construccions modernistes s'estenen per tot el territori català i són de tota mena: cases (Casa Batlló, Casa Macaya), edificis musicals (Palau de la Música Catalana), cafès (Maison Dorée), hotels (Hotel Colón), hospitals (Hospital St. Pau), editorials (Montaner i Simon), fàbriques (Vapor Aymerich i Amat de Terrassa), cellers cooperatius (Celler de l'Espluga de Francolí) i esglésies (cripta Gaudí i La Sagrada Família). En les arts també destaquen la pintura de Ramon Casas, el dibuix d'Alexandre de Ríquer i l'escultura de Josep Llimona, Enric Clarassó i Miquel Blay. Un personatge singular dins el moviment modernista és Santiago Russinyol, pintor i escriptor, que entre el 1892 i 1899 va organitzar les festes modernistes a Sitges, de caràcter modern i nacionalista i que tenien com a objectiu d'actuar com a revulsiu contra l'estretor de mires de la burgesia del moment. Dues institucions destaquen en aquest període: el cafè dels Quatre Gats (1897) i el Cercle Artístic de Sant Lluc (1893), ambdues de caràcter molt diferent: bohemi i laic la primera i catòlic i conservador la segona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada